Miquel Martí i Pol : Em declaro vençut
| Em declaro vençut. Els anys que em resten 10 FEM els malviuré en somort. Cada matí 10 MASC esfullaré una rosa —la mateixa— 10 FEM i amb tinta evanescent escriuré un vers 11 MASC decadent i enyorós a cada pètal. 10 FEM Us llego la meva ombra en testament: 10 MASC és el que tinc més perdurable i sòlid, 10 FEM i els quatre pams de món sense neguit 10 MASC que invento cada dia amb la mirada. 10 FEM Quan em mori, caveu un clot profund 10 MASC i enterreu-m’hi dempeus, cara a migdia, 10 FEM que el sol, quan surt, m’encengui el fons dels ulls. 10 MASC Així la gent que em vegi exclamarà: 10 MASC —Mireu, un mort amb la mirada viva. 10 FEM Anàlisi del poema: Matjoritariament son versos DECASÍL.LABS (10) amb una veu de Jo poétic, una actitud intimista i una rima assonant. Aquest poema es de vers lliure es a dir no te una rima clara i els versos no rimen, pero pot haver-hi certa rima assonant distribuida irregularment per el poema i també te una rima blanca.
VEU: Jo poétic
ACTITUD: Intimista RIMA: Assonant OPINIÓ PERSONAL: L´autor vol reflectar la seuva vida, pense que está cansat de la vida, i anirá escribint en cada pétal de la mateixa rosa un vers nostálgic, vol que cuan el soterren, el soterren de peu per a que cuant el sol li done de cara i refectira el ulls la gent exclame un mort amb la mirada viva, pense que aixó vol dir que es sent mes mort que viu i que la vida li ha donat tantes batacades que per molt que vullga viure, no te forces i assoles li queda la mirada per a sentirse viu. | |||||||
